En Jordi, la Marta i la Laia, tres grans amics, es trobaven en una concurrida terrassa d'un restaurant popular a Barcelona. El sol de la tarda banyava la Plaça Reial, donant-li una lúdica atmosfera daurada. Rodejats per les palmeres reials i els llantions de ferro, els tres amics riuen llançant barzelletes mentre buiden les copes de vi negre.

In Jordi, Marta, and Laia, three great friends, were sitting on a crowded terrace of a popular restaurant in Barcelona. The afternoon sun bathed the Plaça Reial, giving it a playful golden atmosphere. Surrounded by royal palm trees and iron lanterns, the three friends laughed, exchanging jokes as they emptied their glasses of red wine.

La Marta, amb el menú entre les mans, examinava desconcertada la extensa llista de plats. Després de viure cinc anys a Barcelona, encara lluitava per comprendre del tot la cuina catalana. "Suposo que prendré els 'cargols a la llauna'", va dir innocentment, pensant que estaven parlant de alguna delicadesa marina. En Jordi i la Laia, nadius de la ciutat, van intercanviar una mirada de sorpresa.

Marta, holding the menu in her hands, looked puzzled at the extensive list of dishes. After living in Barcelona for five years, she still struggled to fully understand Catalan cuisine. "I guess I'll have the 'cargols a la llauna,'" she said innocently, thinking they were talking about some seafood delicacy. Jordi and Laia, natives of the city, exchanged a surprised look.

"Estàs segura, Marta?", va preguntar en Jordi, amb un somriure juganer. La Marta, desconcertada per la reacció dels seus amics, va assentir amb una confiança vacil·lant. La Laia, que no podia contenir la seva rialla, finalment va aclarir: "Marta, els cargols a la llauna no són marisc... són cargols de veritat!"

"Are you sure, Marta?" Jordi asked, with a mischievous smile. Confused by her friends' reaction, Marta nodded with hesitant confidence. Laia, unable to contain her laughter, finally clarified: "Marta, 'cargols a la llauna' are not seafood... they are real snails!"

Això va provocar un somriure ampli a la cara de la Marta, "No pot ser tan greu, oi?". La cara de la Marta pal·lidí quan la Laia va mostrar una imatge de cargols a la llauna al seu mòbil. La Marta va mirar els cargols a l'imatge, llavors els seus amics riure, i es va posar vermella.

This brought a broad smile to Marta's face, "It can't be that bad, right?" Marta's face paled when Laia showed a picture of 'cargols a la llauna' on her phone. Marta looked at the snails in the image, then her friends laughed, and she blushed.

Però, va decidir seguir endavant amb la seva elecció, un gest arriscat, però valent. En lliurar el menú al cambrer, va afegir: "I per a mi els cargols a la llauna, si us plau", amb el que va guanyar l'aplaudiment silenciós de la Laia i en Jordi. En arribar els plats, la Marta es va enfrontar al seu àpat amb curiositat i una mica de por. Però, amb el suport (i les rialles) dels seus amics, la Marta va acabar provant i fins i tot gaudint dels famosos cargols a la llauna.

However, she decided to go ahead with her choice, a risky but brave move. Handing the menu to the waiter, she added: "And for me, 'cargols a la llauna,' please," to the silent applause of Laia and Jordi. When the dishes arrived, Marta faced her meal with curiosity and a bit of fear. But with the support (and laughter) of her friends, Marta ended up trying and even enjoying the famous 'cargols a la llauna.'

Aquella tarda, a la terrassa daurada de la plaça, la Marta no només va provar un nou plat, sinó que també va aprendre una lliçó de valentia i d'humilitat. En Jordi i la Laia la van felicitar abans de demanar postres, uns flamencos amb crema, que, per sort, no tenien res a veure amb l'animal.

That afternoon, on the golden terrace of the square, Marta not only tried a new dish but also learned a lesson in bravery and humility. Jordi and Laia congratulated her before ordering desserts, some crème brûlée, which luckily had nothing to do with the animal.

Així, tancant l’escena amb postres dolces i rialles més dolces encara, els amics van continuar gaudint de la seva tarda, recordant aquest inesperat incident amb una calidesa renovada cada vegada.

Thus, closing the scene with sweet desserts and even sweeter laughter, the friends continued to enjoy their afternoon, remembering this unexpected incident with a renewed warmth each time.