El sol es pon a Barcelona. La ciutat, amb les seves cases coloridas i les palmeres acaronant el cel, bull de vida. Marta, una noia guapa i intelligent, passeja pels carrers empedrats del Barri Gòtic, els ulls brillants d'esperança.

The sun sets in Barcelona. The city, with its colorful houses and palm trees caressing the sky, is bustling with life. Marta, a beautiful and intelligent girl, strolls through the cobblestone streets of the Gothic Quarter, her eyes shining with hope.

Marta està aprenent català. Encara que troba el idioma bonic, està lluny de ser una experta. Marta havia vingut a Barcelona amb la intenció de submergir-se en la cultura catalana, aprendre el seu idioma i viure aventures inoblidables. I aquella nit, a un petit bar a la Rambla, altre cop intentava millorar les seves habilitats lingüístiques.

Marta is learning Catalan. Although she finds the language beautiful, she is far from being an expert. Marta had come to Barcelona with the intention of immersing herself in Catalan culture, learning the language, and living unforgettable adventures. And that night, in a small bar on La Rambla, she was once again trying to improve her language skills.

El bar és ple, ple de vida i música i gent bevent i rient. Marta arriba darrera del bar, mirant amorada una pinta recargolada que dibuixa els contorns d'un rostre conegut. El barman. Marta se sent atraïda per ell des de la primera vegada que va entrar al bar.

The bar is full of life, music, people drinking, and laughing. Marta stands behind the bar, admiring a pint with a tangled design that outlines a familiar face. The bartender. Marta has been attracted to him since the first time she entered the bar.

Vol felicitar-lo pel seu bon aspecte i el diu, "Estàs molt cansat aquesta nit!" Tot el bar es queda en silenci. El barman s'atura, mirant-la amb una expressió sorpresa. La música de fons es fa més baixa. Tots miren Marta.

She wants to compliment him on his good looks and says, "You look very tired tonight!" The bar falls silent. The bartender stops, looking at her with a surprised expression. The background music gets lower. Everyone looks at Marta.

Marta es posa vermella. "No! Em refereixo... Estàs... guapo!" diu amb la veu trèmola, finalment s'adona de l'error. El bar esclata en rialles. Marta pot sentir com es posa vermella, però no pot evitar riure també.

Marta turns red. "No! I mean... You're... handsome!" she says with a trembling voice, finally realizing her mistake. The bar erupts in laughter. Marta can feel herself blushing, but she can't help but laugh too.

El barman somriu davant la sinceritat de Marta, fent un gest de desdeny. "Moltes gràcies, Marta. Però si puc dir, també estic una mica cansat!" diu amb un somriure. El bar esclata en una altra ronda de rialles mentre la música torna a augmentar.

The bartender smiles at Marta's sincerity, making a dismissive gesture. "Thank you very much, Marta. But if I may say, I'm a bit tired too!" he says with a smile. The bar bursts into another round of laughter as the music goes up again.

Marta, tot i la vergonya, es sent feliç. Barcelona és exactament el que esperava: plena de vida, de sorpreses i de moments hilarants com aquest. Les paraules poden confondre, però els somriures i les rialles comprenen tothom. Marta brinda amb la seva canya, contenta de ser part d'aquesta ciutat i decidida a no deixar que els seus errors de parla li espatllin aquesta experiència increïble.

Marta, despite the embarrassment, feels happy. Barcelona is exactly what she expected: full of life, surprises, and hilarious moments like this one. Words may confuse, but smiles and laughter are universal. Marta raises her glass, happy to be a part of this city and determined not to let her speaking mistakes ruin this incredible experience.

El sol comença a llevar-se a Barcelona. A l'alba, Marta torna a casa pel passeig de Gràcia, rient del record de la seva novata confusió de paraules. Una cosa és segura: aquesta serà una nit que no oblidarà mai. Sí, Barcelona li estava ensenyant molt més que només català. A Barcelona, estava aprenent a no prendre's a si mateixa massa seriosament. Aquella va ser la màgia d'una sola paraula, "cansat". Al final, Marta va aprendre que l'idioma és més que paraules; és humor, és cultura, és vida.

The sun begins to rise in Barcelona. At dawn, Marta heads back home through Passeig de Gràcia, laughing at the memory of her novice word confusion. One thing is certain: this will be a night she will never forget. Yes, Barcelona was teaching her much more than just Catalan. In Barcelona, she was learning not to take herself too seriously. That was the magic of a single word, "tired." In the end, Marta learned that language is more than words; it's humor, culture, life.