El matí es presentava gris a Barcelona, però no un gris plúmbic i desesperançat, sinó un d'aquells grisos que prometien una explosió de colors.

The morning presented itself gray in Barcelona, but not a leaden and hopeless gray, but one of those grays that promised an explosion of colors.

A la Plaça Universitat, les gotes de pluja caigueren suaument, com si pràcticament estiguessin volant.

In Plaça Universitat, the raindrops fell softly, almost as if they were practically flying.

Era una diada atípica a Barna.

It was an atypical day in Barna.

Malgrat el temps, la ciutat no perd el seu encant amb els seus carrers estrets i cases amb terrats florits.

Despite the weather, the city did not lose its charm with its narrow streets and houses with flowered terraces.

En Jordi, un noi fornido de cabelles arrissades, estava nerviós.

Jordi, a burly young man with curly hair, was nervous.

Tenia una idea a la ment que havia estat cuinant amb paciència i dedicació.

He had an idea in mind that had been cooking with patience and dedication.

Gairebé uns mesos havien transcorregut des de que es va concebre la idea.

Almost a few months had passed since the idea was conceived.

I la Marta i la Laia?

And Marta and Laia?

Les seves millors amigues no sabrien res fins que no comencés la música.

His best friends wouldn't know anything until the music started.

Marta, amb la seva roba de colors encisadors, i Laia, la pràctica i cerebral, arribaren juntes a l'estació de metro Universitat, ignorant que aquella jornada no seria una de les habituals.

Marta, in her enchanting colorful clothes, and Laia, the practical and cerebral, arrived together at Universitat metro station, unaware that this day would not be one of the usual ones.

Al metro, l'ambient era com sempre.

In the metro, the atmosphere was as always.

Una màquina vendedora de bitllets, gent enfilant escales mecàniques i un home llegint el diari.

A ticket vending machine, people climbing escalators, and a man reading the newspaper.

Però Jordi havia tramat alguna cosa especial.

But Jordi had plotted something special.

La música va començar a sonar, primer feble, gairebé imperceptible.

The music began to play, first softly, almost imperceptibly.

La gent no sabia d'on sortia.

People didn't know where it was coming from.

Fins que la van veure, el Bluetooth del Jordi estava connectat a un altaveu camuflat.

Until they saw it, Jordi's Bluetooth was connected to a hidden speaker.

Aviat, Jordi es va posar a ballar.

Soon, Jordi started dancing.

Primer sol i després acompanyat per desconeguts.

First alone and then joined by strangers.

La música ressonava arreu i, pràcticament per art de màgia, la estació de metro es va transformar en un escenari vibrant.

The music echoed everywhere and, almost by magic, the metro station turned into a vibrant stage.

Era una sardana!

It was a sardana!

Enmig del metro, aquella dansa tradicional catalana que uneix a la gent en cercles infinites.

In the middle of the metro, that traditional Catalan dance that unites people in infinite circles.

La Marta i la Laia obrien els seus ulls fins a punt de semblar dos plats sopers.

Marta and Laia opened their eyes wide, looking like saucers.

Jordi les havia enganyat, però de la millor manera possible.

Jordi had deceived them, but in the best way possible.

Les dues es van unir al ball, rient fins que els estómacs els van fer mal.

The two joined the dance, laughing until their stomachs hurt.

La gent que passava es va agafar a la màgia del moment, prenent fotos i vídeos, aplaudint i rient alegrement.

Passersby got caught up in the magic of the moment, taking photos and videos, applauding and laughing joyfully.

Encara que fos un dia gris, Barcelona estava vibrant amb aquesta impromptu flash mob de sardanes.

Even on a gray day, Barcelona was alive with this impromptu flash mob of sardanes.

Finalment, la música es va aturar i tots van aplaudir.

Finally, the music stopped, and everyone applauded.

Jordi, Laia i Marta es trobaren al centre del cercle, contents i satisfets.

Jordi, Laia, and Marta found themselves at the center of the circle, happy and satisfied.

Mentre els aplaudiments esvaien, tots tres es van abraçar.

As the applause faded, all three embraced.

Aquell dia, els tres amics van apreciar la bellesa de la seva ciutat, no només en la seva arquitectura i història, sinó en la familiaritat i l'alegria de la seva gent.

That day, the three friends appreciated the beauty of their city, not only in its architecture and history but in the familiarity and joy of its people.

Perquè Barcelona no és només una ciutat de gaudinianes esglésies i balcons de ferro forjat, sinó també una ciutat on cada racó pot ser un escenari per a una sardana inesperada, convertint un dia gris en una celebració.

Because Barcelona is not just a city of Gaudian churches and wrought iron balconies, but also a city where every corner can be a stage for an unexpected sardana, turning a gray day into a celebration.

I de fet, aquesta és la veritable essència de Barcelona: la seva gent, la seva música i la seva vitalitat.

And in fact, this is the true essence of Barcelona: its people, its music, and its vitality.

Va ser aquell dia, un dia gris, que Marta, Laia i Jordi hi varen fer una contribució inoblidable.

It was on that gray day that Marta, Laia, and Jordi made an unforgettable contribution.