Fins i tot en el cor bullent de Barcelona, hi havia un oasi de pau.

Even in the bustling heart of Barcelona, there was an oasis of peace.

Aquest lloc era el pis de Jordi.

This place was Jordi's apartment.

Allà, en la ciutat que no dorm mai, les coses anaven a un ritme diferent.

There, in the city that never sleeps, things moved at a different pace.

Aquell dia, Jordi tenia visitants.

That day, Jordi had visitors.

Eren amics de Jordi, però no eren de Barcelona.

They were Jordi's friends, but they were not from Barcelona.

Venien de països llunyans on el ritme de vida era molt més ràpid.

They came from distant countries where the pace of life was much faster.

Venien a buscar l'entenciment d'una paraula catalana que els confonia molt: "sobremesa".

They had come to seek the understanding of a Catalan word that puzzled them greatly: "sobremesa" (after-dinner conversation).

Jordi els va acollir en el seu pis.

Jordi welcomed them into his apartment.

Era un lloc ple de llibres i amb un sofà gran i còmode.

It was a place filled with books and a large and comfortable sofa.

Des de les finestres, es podien veure les torres de la Sagrada Família, que semblaven voler tocar el cel amb les seves puntes.

From the windows, one could see the towers of the Sagrada Família, as if they wanted to touch the sky with their tips.

Després de dinar, Jordi va dir als seus amics: "És hora de la sobremesa.

After lunch, Jordi said to his friends, "It's time for the sobremesa.

Teniu ganes de provar-ho?

Are you eager to try it?"

" Els amics de Jordi semblaven confusos però disposats a provar què era aquella "sobremesa".

Jordi's friends seemed confused but willing to experience what that "sobremesa" was.

Jordi va començar a parlar.

Jordi began to speak.

De lluny es podien sentir els bruits de la ciutat: el ruixim dels cotxes, les veus de la gent als mercats, les campanes de les esglésies.

From afar, the sounds of the city could be heard: the hum of cars, the voices of people in the markets, the church bells.

Ells, però, estaven allà, disfrutant d'una tranquilitat impossible de trobar enlloc més a Barcelona.

But they were there, enjoying a tranquility impossible to find elsewhere in Barcelona.

Ells parlaven, reien, discutien, compartien històries, recordaven antics viatges.

They talked, laughed, argued, shared stories, remembered old trips.

A vegades, algun se li afegia un suc de taronja o un cafè.

Sometimes, someone added a glass of orange juice or a coffee.

La sobremesa durava fins que la llum del sol començava a desaparèixer, i les llums de Barcelona es començaven a encendre.

The sobremesa lasted until the sunlight started to fade, and the lights of Barcelona began to come on.

El temps semblava aturar-se durant aquella sobremesa.

Time seemed to stop during that sobremesa.

Els amics de Jordi van entendre per què els catalans apreciaven tant aquest moment.

Jordi's friends understood why Catalans valued this moment so much.

No era simplement sobre menjar, sinó sobre compartir, sobre prendre's el temps d'escoltar, de riure, de gaudir de la companyia dels altres.

It was not just about eating, but about sharing, about taking the time to listen, to laugh, to enjoy the company of others.

A aquella tarda, després de moltes hores de sobremesa, els amics de Jordi se'n van anar.

In the late afternoon, after many hours of sobremesa, Jordi's friends left.

De nou, la ciutat de Barcelona va començar a moure's a un ritme vertiginós.

Once again, the city of Barcelona began to move at a dizzying pace.

Pero dins el pis de Jordi, les coses havien canviat.

But inside Jordi's apartment, things had changed.

Els amics de Jordi havien entès què era la sobremesa.

Jordi's friends had understood what the sobremesa was.

No només havien après una nova paraula.

They had not only learned a new word.

Havien après una nova manera de viure.

They had learned a new way of living.

Havien après que, fins i tot en la ciutat més atrafegada, sempre hi pot haver un moment de pau.

They had learned that, even in the busiest city, there can always be a moment of peace.

I Jordi, en el seu pis de Barcelona, els esperava per la següent sobremesa, quan el temps s'aturaria un cop més, i la ciutat es quedaria fora, mentre que dins tot seria calma i felicitat.

And Jordi, in his Barcelona apartment, awaited them for the next sobremesa, when time would once again stop, and the city would be left outside while inside everything would be calm and happy.