L'estiu als Pirineus d'Andorra sempre tenia una aroma especial.

The summer in the Pirineus d'Andorra always had a special aroma.

Era la Festa Major i els cims estaven coberts d'una catifa de flors silvestres.

It was the Festa Major and the peaks were covered with a carpet of wildflowers.

La Laia, amb el cor ple d'emoció, gaudia de cada pas que donava en aquell paisatge màgic.

Laia, her heart full of emotion, enjoyed every step she took in that magical landscape.

Vivia a Barcelona, però sentia que un tros del seu cor pertanyia a aquelles muntanyes.

She lived in Barcelona, but felt that a piece of her heart belonged to those mountains.

Amb ella viatjaven Oriol, el seu amic de sempre, i Jordi, un guia local, coneixedor dels secrets més amagats dels Pirineus.

Traveling with her were Oriol, her lifelong friend, and Jordi, a local guide, who knew the most hidden secrets of the Pirineus.

El sol brillava intensament quan van començar la ruta.

The sun shone intensely when they began the route.

El Jordi explicava històries d'antigues llegendes mentre avançaven pel sender.

Jordi told stories of ancient legends as they advanced along the path.

La Laia escoltava amb atenció, somiant amb arribar a un lloc mític on celebraven la Festa Major amb música i danses ancestrals.

Laia listened attentively, dreaming of reaching a mythical place where they celebrated the Festa Major with ancestral music and dances.

Volia sentir aquell vincle especial amb la seva cultura, però també volia demostrar-se que era capaç de fer-ho per si sola.

She wanted to feel that special connection with her culture, but also wanted to prove to herself that she could do it on her own.

De sobte, l'Oriol es va sentir malament.

Suddenly, Oriol felt unwell.

Es va apartar i va asseure's a una roca, la cara pàl·lida i el respirar fatigat.

He stepped aside and sat on a rock, his face pale and his breathing weary.

"Laia, crec que m'ha picat alguna cosa.

"Laia, I think something bit me...

no em trobo bé", va dir amb veu dèbil.

I don't feel well," he said weakly.

La Laia es va atabalar i va mirar al Jordi, buscant una resposta.

Laia panicked and looked at Jordi, searching for an answer.

Això era molt més seriós del que havia previst.

This was much more serious than she had anticipated.

Amb el cor encongit per la preocupació, la Laia va haver de prendre una decisió.

With her heart tightened with worry, Laia had to make a decision.

Continuar significava arriscar la salut de l'Oriol, però tornar enrere suposava renunciar al seu somni.

Continuing meant risking Oriol's health, but turning back meant giving up on her dream.

Mentre clavava els ulls en els ulls de l'Oriol, va recordar la importància de les paraules del seu pare: "Sempre ajuda els teus amics.

As she locked eyes with Oriol, she remembered the importance of her father's words: "Always help your friends."

" Llavors, va saber què havia de fer.

Then, she knew what she had to do.

Varen seguir un petit camí lateral que Jordi els va indicar.

They followed a small side path that Jordi indicated.

Els va portar a una cova, amagada entre els arbres.

It led them to a cave, hidden among the trees.

Dintre hi van trobar la Montserrat, una curandera que coneixia bé les plantes del lloc.

Inside, they found Montserrat, a healer who knew the plants of the area well.

Durant la Festa Major, la Montserrat compartia alguns dels seus remeis tradicionals amb qui ho necessitava.

During the Festa Major, Montserrat shared some of her traditional remedies with those who needed them.

Va preparar una infusió a l'instant, una barreja d'herbes que només ella coneixia.

She instantly prepared an infusion, a mix of herbs only she knew.

Amb cada glop, l'Oriol recuperava el color de la seva pell.

With each sip, Oriol regained the color in his skin.

La Laia va respirar tranquil·la, agraïda per l'ajuda de Jordi i la saviesa dels seus avantpassats.

Laia breathed easy, grateful for Jordi's help and the wisdom of her ancestors.

Quan l'Oriol es va sentir millor, era ja matinada.

When Oriol felt better, it was already dawn.

Els tres van decidir continuar.

The three decided to continue.

Encara quedava camí per recórrer, però ho farien junts.

There was still a path to travel, but they would do it together.

Amb la primera llum del dia, arribaren a la clariana on la Festa Major prenia vida.

With the first light of day, they arrived at the clearing where the Festa Major came to life.

Els camps plens de gent alegra, el so dels grallers, i l'aroma de rostits i pastissos els van rebre com a herois.

The fields full of joyful people, the sound of the grallers, and the aroma of roasts and pastries welcomed them like heroes.

La Laia havia aconseguit el que volia, però d'una manera inesperada.

Laia had achieved what she wanted, but in an unexpected way.

Havia trobat un nou valor en el poder de la comunitat i la força de les arrels compartides.

She had found a new value in the power of community and the strength of shared roots.

Va entendre que la independència no significava anar sola, sinó aprendre a confiar i col·laborar.

She understood that independence didn't mean going alone, but learning to trust and collaborate.

En aquell racó dels Pirineus, la Laia, Oriol, i Jordi van ballar fins que el sol es va pondre de nou, els cors plens d'alegria i un sentiment compartit de pertinença.

In that corner of the Pirineus, Laia, Oriol, and Jordi danced until the sun set again, their hearts full of joy and a shared sense of belonging.