En una tarda assolellada de tardor, les torres majestoses de la Sagrada Família s'alçaven cap al cel blau de Barcelona.

On a sunny autumn afternoon, the majestic towers of the Sagrada Família rose toward the blue sky of Barcelona.

Els detalls intricats de l'església projectaven ombres allargades i misterioses mentre els raigs de llum de colors brillaven a través dels vitralls.

The intricate details of the church cast long and mysterious shadows as the colorful rays of light shone through the stained glass windows.

Jordi, un jove arquitecte, caminava amb resolució al costat de la seva nòvia, Marina, plena d'energia i curiositat.

Jordi, a young architect, walked resolutely beside his girlfriend, Marina, full of energy and curiosity.

Junt amb ells estava Pere, el millor amic de Jordi, que havia vingut a visitar-los només aquell cap de setmana.

With them was Pere, Jordi's best friend, who had come to visit them just that weekend.

Des de feia setmanes, Jordi havia somiat amb aquest moment.

For weeks, Jordi had dreamed of this moment.

Volia demanar la mà de Marina d’una manera màgica, envoltada de la bellesa i l’arquitectura que tant admiraven.

He wanted to propose to Marina in a magical way, surrounded by the beauty and architecture they both so admired.

Havien estudiat Gaudí joves i la Sagrada Família era l'escenari perfecte.

They had studied Gaudí in their youth and the Sagrada Família was the perfect setting.

Mentre pujava les escales internes que portaven al cim de la basílica, sentia papallones a l'estómac.

As he climbed the internal stairs leading to the top of the basilica, he felt butterflies in his stomach.

De sobte, un so estrident els va trencar l'encant.

Suddenly, a loud sound broke the enchantment.

Un senyal d'alarma va començar a sonar per tota l'església.

An alarm signal began to sound throughout the church.

"Atenció, evacuació immediata," va anunciar una veu pels altaveus.

"Attention, immediate evacuation," a voice announced over the speakers.

La gent va començar a moure's amb pressa cap a les sortides.

People began to move quickly toward the exits.

Jordi va mirar la Marina, que tenia una expressió tant de sorpresa com de preocupació.

Jordi looked at Marina, who had an expression of both surprise and concern.

Pere, sempre pragmàtic, els va dir: "Hem d'anar amb compte.

Pere, always pragmatic, said, "We must be careful.

Anar directes cap a fora.

Head straight for the exit."

"Però Jordi, amb els ulls brillants d'una determinació nova, va observar un petit racó que semblava tranquil.

But Jordi, with eyes shining with newfound determination, noticed a small corner that seemed quiet.

"Només un minut, Marina", va dir lleugerament nerviós, però decidit.

"Just a minute, Marina," he said slightly nervous but determined.

Va agafar la seva mà i la va guiar cap a l’alcova que oferia una vista espectacular de la ciutat estesa sota ells.

He took her hand and guided her to the alcove that offered a spectacular view of the city spread out below them.

Amb el cor bategant fort, Jordi va respirar profundament i es va agenollar.

With his heart pounding hard, Jordi took a deep breath and knelt down.

"Marina, sé que això no era el que esperava, però no vull esperar més.

"Marina, I know this isn't what you expected, but I don't want to wait any longer.

T'estimo.

I love you.

Vols casar-te amb mi?

Will you marry me?"

"Les ulleres de sol de Marina relliscaven un instant, i amb llàgrimes d'emoció i sorpresa va somriure radiant.

Marina's sunglasses slipped for a moment, and with tears of emotion and surprise, she smiled radiantly.

"Sí, Jordi, sí!

"Yes, Jordi, yes!"

", va exclamar mentre s'inclinava per abraçar-lo fortament.

she exclaimed as she leaned in to embrace him tightly.

La seva emoció va ser interrompuda pel retorn de Pere que, amb un mig somriure, va dir: "Sembla que les alarmes eren només una falsa alarmista.

Their moment of joy was interrupted by the return of Pere, who, with a half-smile, said, "It seems the alarms were just a false alarmist."

"El trio va mirar la ciutat, les torres, les ombres llargues, i es van sentir agraïts.

The trio looked at the city, the towers, the long shadows, and felt grateful.

Jordi va comprendre que no importava tant que tot fos perfecte.

Jordi understood that it didn't matter so much that everything was perfect.

El que realment importava era la sinceritat i l'amor que sentia per Marina.

What truly mattered was the sincerity and love he felt for Marina.

Amb un abraç càlid i envoltats de l’arquitectura de Gaudí, van saber que aquell moment seria per sempre inoblidable.

With a warm embrace and surrounded by Gaudí's architecture, they knew that this moment would be forever unforgettable.