El vent de tardor feia ballar les fulles als peus d'Oriol mentre creuava la plaça del poble de Figueres.

The autumn wind made the leaves dance at Oriol's feet as he crossed the town square in Figueres.

Era la Castanyada, i el lloc bategava amb l'escalfor dels focs dels rostidors de castanyes.

It was Castanyada, and the place was buzzing with the warmth of chestnut roasters' fires.

Oriol, un nen ple d'imaginació, tenia els ulls brillants amb la promesa del dia.

Oriol, a boy full of imagination, had eyes shining with the promise of the day.

Al seu costat, la Laia, la seva millor amiga, recollia castanyes amb devoció.

Beside him, Laia, his best friend, was devotedly collecting chestnuts.

La Marina, la seva mestra, estava a prop, emocionada per explicar les tradicions.

Marina, his teacher, was nearby, excited to share the traditions.

"Mira quantes castanyes, Oriol!

"Look how many chestnuts, Oriol!"

" va dir la Laia, mostrant el seu farcell.

said Laia, showing her bundle.

Però Oriol no podia deixar de pensar en els rumors que havia sentit.

But Oriol couldn't stop thinking about the rumors he had heard.

Es deia que, a la plaça, hi havia un racó amagat on els esperits es reunien cada Castanyada.

It was said that in the square, there was a hidden corner where spirits gathered every Castanyada.

Amb tanta gent, fer la descoberta es convertia en una aventura irresistible per a ell.

With so many people, making the discovery turned into an irresistible adventure for him.

La Marina va començar a explicar la història de la Castanyada, parlant de com la gent encenia focs per recordar el caliu de la família i els que ja no hi eren.

Marina began to tell the story of Castanyada, talking about how people lit fires to remember the warmth of family and those who were no longer there.

Però Oriol, amb les orelles acostumades a les històries més insòlites, va sentir el seu cor picar a un altre ritme.

But Oriol, with ears accustomed to more unusual stories, felt his heart beating to a different rhythm.

"Laia, t'has assabentat del que diuen sobre els esperits?

"Laia, have you heard what they say about the spirits?"

" va murmurar-li mentre la multitud es movia al seu voltant.

he murmured as the crowd moved around them.

"Despreocupa't, Oriol.

"Don't worry, Oriol.

Ens hem de quedar amb el grup," va respondre la Laia, però Oriol ja somiava desperta.

We need to stay with the group," replied Laia, but Oriol was already daydreaming.

Va decidir aventurar-se sol cap a un racó menys conegut de la plaça, mentre la Laia mirava enrere preocupada.

He decided to venture alone to a lesser-known corner of the square, while Laia looked back worriedly.

Els colors de tardor donaven a cada ombra un aire enigmàtic.

The autumn colors gave every shadow an enigmatic air.

Allà, sota un antic roure, Oriol va trobar un home gran, amb una veu suau com el vent.

There, under an ancient oak, Oriol found an old man with a voice as gentle as the wind.

"Tu busques històries, no?

"You are looking for stories, aren't you?"

" li va dir l'home sense preàmbuls.

the man said without preamble.

Sorprès però encantat, Oriol es va asseure als seus peus.

Surprised but delighted, Oriol sat at his feet.

L'home li va explicar històries antigues de la Castanyada, de com les famílies recordaven els seus ancestres al voltant del foc mentre menjaven castanyes i moniatos.

The man told him ancient stories of Castanyada, of how families remembered their ancestors around the fire while eating chestnuts and sweet potatoes.

Li va parlar dels esperits com a amics que venien només a fer companyia, no a espantar.

He spoke of spirits as friends who came only to keep company, not to frighten.

Quan va tornar amb el grup, les preocupacions de la Marina i de la Laia es van esvair ràpidament en veure el somriure del nen.

When he returned to the group, Marina and Laia's worries quickly vanished upon seeing the boy’s smile.

Oriol, amb una emoció nova, va compartir tot el que havia après, parlant animadament dels esperits amics i de la importància de recordar els nostres arrels.

Oriol, with a new sense of excitement, shared all he had learned, speaking animatedly about the friendly spirits and the importance of remembering our roots.

La Marina el va escoltar orgullosa, mentre la Laia va somriure, ara més relaxada.

Marina listened proudly, while Laia smiled, now more at ease.

Oriol havia tornat segur, i no només això, sinó amb una nova comprensió del significat d'aquella jornada.

Oriol had returned safely, and not only that, but with a new understanding of the day's significance.

Des d'aquell moment, Oriol no només va celebrar la Castanyada per les castanyes o els moniatos, sinó per la connexió amb el passat i el caliu dels records.

From that moment on, Oriol didn't just celebrate Castanyada for the chestnuts or sweet potatoes, but for the connection with the past and the warmth of memories.

Una tradició que, per a ell, havia guanyat un valor immens aquell dia radiant a la plaça de Figueres.

A tradition that, for him, had gained immense value on that bright day in the square of Figueres.