L'aire de tardor a Montserrat era fresc i net, i el petit poble es preparava per celebrar La Castanyada.

The autumn air in Montserrat was fresh and clean, and the small town was preparing to celebrate La Castanyada.

Núria caminava pel carrer amb els braços plens de fulls i llistats.

Núria walked down the street with her arms full of sheets and lists.

Era el dia abans del festival escolar, i ella havia de tenir-ho tot a punt.

It was the day before the school festival, and she had to have everything ready.

El poble s’estenia als peus de la muntanya, amb els seus edificis de pedra i els boscos al voltant.

The town stretched out at the foot of the mountain, with its stone buildings and surrounding forests.

"Núria!" va cridar Carles a l'altra banda del carrer.

“Núria!” shouted Carles from across the street.

Ell vestia una samarreta desgastada i un somriure relaxat.

He wore a worn-out t-shirt and had a relaxed smile.

Es va apropar corrents.

He approached running.

"Estàs massa estressada."

“You’re too stressed.”

"Carles, no tinc temps per relaxar-me", va dir Núria, ajustant els papers a les mans.

“Carles, I don’t have time to relax,” said Núria, adjusting the papers in her hands.

"Encara falta decorar, organitzar les activitats i verificar els artistes!"

“There’s still decorating to do, organizing the activities, and checking on the performers!”

Carles la va mirar amb un somriure.

Carles looked at her with a smile.

"Per això estic aquí. Deixa’m ajudar."

“That’s why I’m here. Let me help.”

"Núria", va intervenir una veu tímida.

“Núria,” a timid voice interjected.

Era Jordi, el nou alumne.

It was Jordi, the new student.

Ell sempre estava silenciós, amagant-se darrere dels llibres.

He was always quiet, hiding behind books.

"També puc ajudar."

“I can help too.”

Núria dubtava.

Núria hesitated.

No estava segura si els seus amics podrien complir amb les seves expectatives.

She wasn’t sure if her friends could meet her expectations.

Però sabia que necessitava suport.

But she knew she needed support.

"Bé, d’acord.

“Well, okay.

Carles, pots encarregar-te de la decoració.

Carles, can you take care of the decorations?

Jordi, necessitaria algú que pugui anar preparant la música."

Jordi, I need someone who can start preparing the music.”

Va arribar el dia del festival i Núria estava nerviosa.

The day of the festival arrived, and Núria was nervous.

Tot semblava anar bé fins que va començar a ploure.

Everything seemed to be going well until it started to rain.

Un xàfec fort va sorprendre a tothom.

A heavy downpour surprised everyone.

Els preparatius exteriors s'havien desfet en minuts.

The outdoor preparations were ruined in minutes.

Núria va sentir el pànic apoderant-se d'ella.

Núria felt panic take over her.

Però aleshores, Carles es va apropar amb decisió.

But then Carles approached with determination.

"Traslladem-ho tot al gimnàs.

“Let’s move everything to the gym.

Ràpid."

Quickly.”

Amb l'ajuda dels altres estudiants, van moure taules, guirnaldes, i castanyes al cobert del gimnàs.

With the help of the other students, they moved tables, garlands, and chestnuts to the shelter of the gym.

Núria va veure com Jordi agafava la seva guitarra i es col·locava a un racó de l'escenari improvisat.

Núria saw Jordi take his guitar and position himself in a corner of the improvised stage.

Va començar a tocar una melodia entranyable, una cançó tradicional catalana que va captivar a tothom.

He began to play a touching melody, a traditional Catalan song that captivated everyone.

Els rostres preocupats dels vilatans es van il·luminar i l'ambient es va omplir de calidesa, malgrat la pluja de fora.

The worried faces of the townspeople lit up, and the atmosphere filled with warmth despite the rain outside.

Núria va respirar profundament i va somriure.

Núria took a deep breath and smiled.

Havien aconseguit salvar el festival.

They had managed to save the festival.

Quan el dia va acabar, Núria es va adonar que no podia haver-ho fet sola.

When the day ended, Núria realized she couldn’t have done it alone.

Els seus amics eren part essencial del projecte.

Her friends were an essential part of the project.

"Gràcies, Carles.

“Thank you, Carles.

Gràcies, Jordi", va dir amb sinceritat.

Thank you, Jordi,” she said sincerely.

I així, enmig de les llums càlides del gimnàs, amb el so de la guitarra de Jordi omplint l'aire, Núria va aprendre que ser líder significava també confiar i treballar amb els altres.

And so, amid the warm lights of the gym, with the sound of Jordi's guitar filling the air, Núria learned that being a leader also meant trusting and working with others.

El festival s'havia convertit en un èxit gràcies a tots.

The festival had become a success thanks to everyone.