En un fred matí de tardor, la llum del sol passava amb timidesa pels finestrals trencats del vell magatzem abandonat.

On a cold autumn morning, the sunlight timidly passed through the broken windows of the old abandoned warehouse.

Pols dansava en l’aire, creant una atmosfera màgica i misteriosa.

Dust danced in the air, creating a magical and mysterious atmosphere.

Aquí és on Martí, Júlia i Arnau es trobaven, tres amics buscant el tresor que salvaria la seva obra de teatre escolar.

Here is where Martí, Júlia, and Arnau were, three friends searching for the treasure that would save their school play.

Martí era un somiador.

Martí was a dreamer.

Les històries cobraven vida en la seva imaginació, i ara, més que mai, volia trobar un antic llibre de primera edició.

Stories came to life in his imagination, and now, more than ever, he wanted to find an antique first edition book.

Sabia que aquell llibre seria la clau d’una producció única.

He knew that book would be the key to a unique production.

Però l’edifici tenia una fama sinistra.

But the building had a sinister reputation.

Es deia que estava encantat, cosa que Arnau i fins i tot Júlia, la valenta, trobaven un pèl inquietant.

It was said to be haunted, something that both Arnau and even Júlia, the brave one, found a bit unsettling.

“Ja ho he decidit, entraré més endins”, va dir Martí amb una confiança que no sentia.

“I’ve decided, I’m going in further,” said Martí with a confidence he didn’t feel.

Júlia el va seguir, curiosa també pel destí del llibre, mentre Arnau, encara dubitatiu, els seguia amb passos lents.

Júlia followed him, also curious about the fate of the book, while Arnau, still hesitant, trailed behind them with slow steps.

“El magatzem és molt gran”, va murmurar Júlia, observant les caixes de fusta amuntegades.

“The warehouse is very big,” Júlia murmured, observing the stacked wooden boxes.

El soroll dels seus passos ecoava per l'espai buit.

The sound of their footsteps echoed through the empty space.

Martí va recordar històries de fantasmes que havia escoltat, però va sacsejar el pensament, concentrat en la seva missió.

Martí remembered ghost stories he had heard, but he shook off the thought, focusing on his mission.

Finalment, endinsats en una part ombrívola, on les aranyes havien teixit xarxes intricades, Martí va veure el que semblava un petit cofre.

Finally, deep in a shadowy part of the warehouse, where spiders had woven intricate webs, Martí saw what looked like a small chest.

El seu cor bategava fort mentre el va obrir amb mans tremoloses.

His heart pounded as he opened it with trembling hands.

Dins, sobre un llit de pols, hi reposava el llibre que tant havia desitjat.

Inside, resting on a bed of dust, was the book he had longed for.

Però el triomf aviat es va convertir en terror quan un soroll inquietant va ressonar des de la foscor.

But triumph soon turned to terror when an unsettling noise echoed from the darkness.

Va ser un grinyol metàl·lic, com si alguna cosa estigués a prop.

It was a metallic screech, as if something was near.

“Correm!”, va cridar Arnau, el pànic reflectit als seus ulls.

“Run!” screamed Arnau, panic reflected in his eyes.

Amb el cor bategant com un tambor, van corre cap a la sortida, Martí amb el llibre fortament agafat.

With their hearts pounding like drums, they ran towards the exit, Martí clutching the book tightly.

A mesura que s’allunyaven del magatzem, l’aire fresc de tardor va semblar més dolç que mai.

As they distanced themselves from the warehouse, the fresh autumn air seemed sweeter than ever.

Un cop recuperats de l’ensurt, Martí va mirar a Júlia.

Once recovered from the scare, Martí looked at Júlia.

Un nou coratge li creixia dins.

A new courage grew within him.

Sabia que era hora de ser sincer amb ella.

He knew it was time to be honest with her.

“Júlia, hi ha una cosa que he de dir-te...” va començar, el seu cor encara ràpid.

“Júlia, there’s something I need to tell you...” he began, his heart still racing.

Havien superat un repte junts, i Martí havia canviat.

They had overcome a challenge together, and Martí had changed.

Havia après la importància d’afrontar els seus temors, tant en el magatzem com en els seus sentiments.

He had learned the importance of facing his fears, both in the warehouse and with his feelings.

Amb l’antiga llum del matí els il·luminant, va saber que el seu destí tenia un nou camí a seguir.

With the ancient morning light illuminating them, he knew his destiny had a new path to follow.

I així, aquell dia d’agraïment, Martí va descobrir que a vegades els tresors més valuosos no són els que trobem en els llibres polsosos, sinó els que sorgeixen de dins, al vèncer les pors i obrir-se a les veritats del cor.

And so, on that day of gratitude, Martí discovered that sometimes the most valuable treasures are not those found in dusty books, but those that arise from within, by overcoming fears and opening up to the truths of the heart.